Àtic A-N-T

Reforma d’àtic

L’habitatge es troba a l’última planta d’un edifici dels anys setanta. Com la majoria dels àtics de la ciutat, és un espai residual malgrat ser la planta més cobejada. A causa del retranqueig de la façana, l’habitatge se situa damunt dels espais secundaris dels pisos inferiors, amb crugies estretes i nombrosos obstacles, com ara baixants i conductes de ventilació. L’objectiu és camuflar aquestes deficiències i, mitjançant un procés de sostracció, deixar-ne l’estructura al descobert. Sota la distribució original es creen tres espais principals.

El primer és una sala diàfana, més semblant a un hangar. El contrast entre elements pesants i lleugers genera l’atmosfera: uns gruixuts pilars de maó emmarquen les finestres i, al centre, un altar de formigó fa de cuina. La resta del mobiliari configura les parets.

L’enderroc d’una galeria afegida posteriorment permet recuperar la terrassa orientada al Tibidabo. La seva forma allargada i la materialitat de maó s’inspiren en ciutats on els àtics formen part del paisatge urbà, com els retranquejos de Nova York o els àtics verds de Milà. El mobiliari està integrat en l’arquitectura: un muret jardiner envolta la terrassa i es converteix en un sofà o en el banc d’una taula de formigó.

El tercer espai és el dormitori principal: una galeria amb vistes al Prat. La façana està composta per una fusteria metàl·lica i una protecció solar lleugera. El bany, connectat amb el dormitori però sense vistes, s’il·lumina a través d’una gelosia que evoca la intimitat d’un confessionari.

La materialitat de formigó i maó s’utilitza per desdibuixar la distinció entre allò existent i allò afegit, i reforçar la sensació d’un espai excavat dins de l’edifici. Tot allò que no és estereotòmic -finestres i mobiliari- es resol amb fusta fosca i acer.