Nosobosc Villas

Conjunt de 3 villes

En l’entorn de Camiral sorgeixen tres viles que s’integren en el paisatge des del màxim respecte pel lloc. L’assolellament, les vistes i la privacitat esdevenen objectius determinants en el disseny d’una arquitectura que busca establir una relació directa i equilibrada amb el seu entorn.

Per assolir aquests objectius, cada vila s’articula mitjançant un sistema de porxos, patis i recintes. Els recintes s’organitzen en tres categories segons el seu grau de privacitat i la seva escala: els espais més íntims i protegits, els àmbits privats de més dimensió i, finalment, l’espai públic, obert i de major proporció. Entre ells, el sistema de porxos funciona com un magma continu que connecta i articula les diferents estances, diluint els límits entre interior i exterior. Els patis completen aquest sistema, garantint l’assolellament, preservant la privacitat i portant la presència de la natura fins a l’interior de l’habitatge.

La materialitat constitueix una altra de les decisions estratègiques del projecte. L’arquitectura es construeix a partir de murs ceràmics que contenen en el seu interior els espais més íntims, mentre que els àmbits privats es desenvolupen entre aquestes peces. La ceràmica s’utilitza de manera contínua tant a l’interior com a l’exterior i, alhora, constitueix el principal sistema estructural de la vila: un conjunt de murs de càrrega sobre els quals descansa la llosa superior.

D’aquesta manera, el mur ceràmic no és únicament un element constructiu o expressiu, sinó que participa activament en el comportament ambiental de l’habitatge gràcies a la seva elevada inèrcia tèrmica. La llosa de formigó completa i unifica horitzontalment l’arquitectura, reforçant la lectura contínua del conjunt. Davant d’aquesta materialitat mineral i terrosa apareix una única excepció: un volum reflectant que allotja l’espai més públic de l’habitatge i que, mitjançant el reflex del paisatge, busca desmaterialitzar-se i fondre’s amb l’entorn.

La consciència mediambiental completa la proposta mitjançant l’aprofitament màxim d’estratègies passives adaptades al clima mediterrani. L’habitatge s’incrusta en el terreny per beneficiar-se de la inèrcia tèrmica del mateix sòl; els patis incorporen vegetació i làmines d’aigua que afavoreixen la ventilació creuada i la refrigeració evaporativa; i els materials principals —la ceràmica artesanal i el formigó— contribueixen, gràcies a la seva massa, a estabilitzar les condicions tèrmiques interiors. Alhora, la posició i la protecció de les finestres busquen l’ombra durant els mesos d’estiu, reduint el sobreescalfament sense renunciar a l’entrada de llum natural.

El resultat és una arquitectura concebuda com una extensió del paisatge, en què estructura, materialitat, clima i forma responen a una mateixa lògica. Més que imposar-se sobre el lloc, les viles busquen pertànyer-hi: protegir-se quan cal, obrir-se quan les condicions ho permeten i construir una manera d’habitar en què interior i exterior, arquitectura i natura, deixen d’entendre’s com a realitats separades.