Vilafranca del Penedès

Una idea senzilla dona forma a l’edifici: onze murs de càrrega que divideixen l’edifici en deu crugies de tres metres d’amplada on es pot inscriure un pati, un dormitori o un nucli d’escala. Aquests murs ordenen la façana i la planta de l’edifici.

La façana al carrer té un caràcter urbà i domèstic. Entre les costelles, el joc de plens i buits li dóna un ritme vibrant al passatge. En planta baixa, els murs de càrrega es converteixen en contraforts per on s’efectuen els accessos. La permeabilitat dels tancaments transmet seguretat i vida al carrer. Unes jardineres amb espècies autòctones com el romaní s’esglaonen seguint el pendent del carrer i actuen com un filtre entre interior i carrer.

La façana al pati d’illa és més oberta per aprofitar la bona orientació i la major privacitat. Els forats de les finestres són més grans i les proteccions solars dinamitzen l’edifici amb el seu ús.

La materialitat i el cromatisme tenen un paper protagonista. L’edifici es recobreix d’un totxo de color rosa que imprimeix un caràcter marcat però dolç, que casa amb els arbres vermells del carrer.

Proposem una estructura mixta amb parets de càrrega ceràmica i forjats de fusta contralaminada (CLT). Un sistema òptim per llums petites on l’estructura és la generadora dels espais. La planta baixa i la soterrada es construeixen en formigó i sobre aquest basament es recolza l’estructura mixta de sis plantes.