Igualada N1

L’habitatge es localitza en un complex context urbà: el límit entre dos teixits molt diferenciats, un de Baixa densitat dominat pels habitatges unifamiliars i un altre més dens format per l’eixample d’Igualada.

L’arquitectura, mitjançant l’articulació de porxos, patis i recintes dona resposta a aquesta dicotomia.

Mirant a l’eixample es disposa una façana tancada, sense forats, sense escala, sense tanca… és impossible llegir la seva arquitectura. L’únic aparent gest de disseny és una esquerda de llum de nit i d’ombra de dia.

Orientada cap a l’àrea més residencial es projecta una façana més oberta. En contraposició a la nord, aquesta està plena de vida: porxos, pèrgoles, finestres, balcons, terrasses, gelosies, … Un ventall de mecanismes que permeten als habitants colonitzar i viure l’espai exterior, interior i l’entremig.