Àtic a l’Eixample

Reforma d’un pis a l’Eixample

“No es tracta de murs, sinó de mobles que articulen l’espai. No es tracta de portes, sinó de parets que apareixen i desapareixen. No es tracta de tapar i bloquejar, sinó d’insinuar i reflectir.”

Es construeix un espai obert i fluid que s’articula a través dels elements de mobiliari. Aquests distribueixen el programa funcional i ofereixen privacitat on és necessària. L’espai fluid i dinàmic es transforma gràcies a corredisses que s’oculten dins del mobiliari. Aquestes parets són un element màgic que apareixen i desapareixen, canviant la espacialitat de l’arquitectura.

La materialitat utilitzada és antònima: mat i especular. Els elements sense lluentor es presenten en blanc i negre, ja sigui fusta de roure o auró tenyit de fosc; els paraments verticals són d’un blanc pur. Els elements reflectants es reserven per als acers i el sostre. L’acer inoxidable i l’alumini configuren les portes i part del mobiliari. Amb aquest subtil joc de reflexos, es distorsiona la percepció de l’espai.

El color es reserva per a punts singulars: verd penicil·lina i vermell teula per als elements estructurals. El color cru s’utilitza per a tots els exteriors, creant un efecte dicotòmic entre exterior i interior.